No em toquis la Flor (1988)
| La corte de Faraón | No em toquis la Flor | Un marit per la meva dona |
Dades de l’obra
 | Autor | Lluís Coquard |
| Temàtica | Comèdia | |
| Data d’estrena | 12/11/1988 | |
| Direcció | Desconegut | |
| Imatges | Àlbum de fotos | |
| Gravacions | Gravació de l’obra no disponible |
Sinopsi
Quan l’Hilari Serres va anar a Suècia com a representant de “Frutas Españolas”, es va allotjar a casa de Carl Thullin. Com que aquest és descendent d’esquimals, va seguir la tradició d’aquest poble de deixar la dona a l’hoste, avinentesa que l’Hilari va acceptar de grat. Ara Carl ha de visitar Barcelona i l’Hilari té por d’haver-li de tornar el favor i ser cornut. Per evitar-ho, planeja que la seva dona Flor acompanyi el seu amic Olimpi a Andorra. L’Hilari no sap, però, que l’Olimpi està enamorat de la Flor i que fa el viatge amb segones intencions. Aprofitant l’absència de la seva dona, l’Hilari contracta la Cleo, una prostituta que es farà passar per la Flor davant d’en Carl. Aquest, l’Hilari i la Cleo munten una petita orgia, a la qual s’hi afegeixen en Feliu Parès, superior de l’Hilari, i la Simone, secretària d’en Carl. Però l’arribada imprevista de la Flor i l’Olimpi causa tot un seguit de malentesos, mentides i corregudes a l’armari que es resolen amb l’acceptació de la Flor de l’engany del seu marit mentre en Carl i en Feliu persegueixen la Cleo.
Repartiment
| Personatge | Actor/Actriu |
| Flor | Sandra Gambín |
| Cleo | Pilar Poch |
| Simoni | Carme Mateu |
| Hilari Serres | Enric Montalt |
| Carl Thullin | Joan Marquès |
| Feliu Parés | Joan Forest |
| Olimpi Gil | Xavi Domingo |
| Equip Tècnic | |
| Organitzat per | Grup Germanor |
| Maquillador | Bonaventura Vallés |
| Attrezzo | Mª Antònia Galcerán |
| Traspunts | Carme Trascastro Montserrat Tarridas |
| Música | Gabriel Pujol |
| Il·luminació | Joan Gargallo |
| Escenografia | Joan Pvig |
| Electricitat | Josep Curós |
| Regidor d’escena | Fèlix Salvadó |
| Ens ajuden | Maria Vallés Montse Reyner |